El tercer volum de Millenium està disponible en anglès des del passat mes d’octubre. Fins aquí tot correcte. El problema és que disponible, disponible, només està l’edició britànica; els lectors nord-americans han d’esperar-se fins el maig de 2010 per comprar la versió made in USA. Fins aquí… ja no tan correcte. ¿Qui pot esperar-se set mesos per conèixer com es tanquen les intrigues del Millenium-2 si via online pot comprar i rebre la resposta made in UK?
I si les botigues electròniques -o megastores amb seu british– s’estan fent d’or amb aquesta desincronització programa per una ment sàdica, no seria totalment lícit que les llibreries nord-americanes es portessin una part del pastís?
La resposta és que no seria legal. La realitat és, com ha descobert i publicat Alexandra Alter a Wall Street Journal, que els lectors que no poden esperar encarreguen al seu llibreter de confiança el tercer volum de l’edició britànica.
Quin professional poc sensible es negaria a proporcionar tal plaer a un client angoixat? The New York Times avança la lucrativa resposta:
“a group of independent bookstores has found at least one way to lure customers into paying premium prices for a hardcover title: import an eagerly awaited book from Britain several months before its release in the United States and then jack up the price.”
Conclusió: Business is business. Perquè en definitiva del que tracta aquesta història és que s’està comprant per 14,75$ un producte que es vendrà per uns 45$.
En definitiva, un robatori amb totes les de la llei… i encara més, si tenim en compte els temps convulsos i de canvis constants que vivim (i viurem) en el món del llibre i de la seva distribució.