
[…] li ha tocat la grossa a Sherwood Anderson. Me n’alegro per El Cercle de Viena i El Acantilado, però em sap greu per la finalista, l’Olor de colònia, de Sílvia Alcàntara, editada per una altra editorial que també s’ho mereix: 1984. Com Winesburg, Ohio, la novel·la d’Alcàntara ens situa en una comunitat tancada i fa localisme, però no nord-americà, que és l’únic que es tolera, sinó a la catalana, un que causa al·lèrgia als multicultis. […] Un cop més s’ha demostrat que la literatura catalana no guanya partits ni en camp propi.
Ada Castells a l’Avui
A en Sherwood Anderson ja fa dies que no el toca ni la grossa. Inconvenients d’estar mort.
Desitjo profundament que el criteri dels pobres llibreters a l’hora de triar la novel·la vagi una miqueta més enllà del tema que tracta o del lloc on es desenvolupa (ara em faltarien alguns pronoms, però no sé on van i etc.). Parlem de literatura o de què carai parlem?
Olor de colònia no ho sé, però el discurs de l’Ada Castells si que put a localisme.
Què és un multicultis?