Volia aprofitar el dia d’avui, Dia Internacional de la Dona Treballadora, per escriure sobre una autora, destacada no pel fet de ser dona sinó per las seva dedicació al noble ofici d’escriure.
Així que em referiré a Maria Àngels Anglada (Vic, 6 de març de 1930 – Figueres, 23 d’abril de 1999) a qui totes i tots, com va reivindicar justament Josep Maria Espinàs, hauríem de llegir (la reedició d’El violí d’Auschwitz a Columna, per exemple) i recordar, com fa l’Associació d’Activitats Econòmiques del Seminari Vell de Vic a través de diferents activitats englobades a Mentre llegeixin ulls, en el desè aniversari de la seva mort.
Precisament, "Mentre llegeixin ulls" és un vers que Anglada va escriure tornant de l’enterrament de Josep Pla (Palafrugell 1897 – Llofriu 1981). Un autor al que s’ha de llegir també com recomana Espinàs:
Perquè en aquest "llegim" hi podrien cabre homes i dones. En coherència amb el fet que l’excel·lent escriptora, quan publicava llibres, tenia lectors dels dos sexes
És el poder intrínsec de la Literatura. Si ha de servir per alguna cosa hauria de ser per obrir les ments i no per tancar els cors. A la fi, allò important és llegir.
[@Foto: Grup 62]
Un dels meus més ferms propòsits d’aquest any és llegir M. Àngels Anglada!
Ja veurem quan m’hi poso i per quin llibre començo, però “quan s’ha de fer una cosa, d’ha de fer…”.
El teu post m’ha servit de recordatori. Gràcies!
SU