De totes les commemoracions que es celebraran durant aquest any 2009, la més curiosa potser sigui la del 80 aniversari de Tom Ripley, el famós psicòpata, criminal, esteta, snob i encisador personatge sorgit de la mà de Patricia Highsmith (1921-1995).
James Campbell, autor de This Is the Beat Generation, aprofita l’efemèride per especular sobre la vida de Ripley després de la mort de la seva creadora. A Happy Birthday, Mr. Ripley (no he pogut estar-me de plagiar aquest títol) es repassa la bibliografia Ripleydiana, i se’ns mostra un home cansat d’escapar de la justícia, mentalment inestable perseguit per l’ombra del seu primer crim mai resolt, el del seu alter ego Dickie Greenleaf.
Quan vaig fer el curs de “proficiency” d’anglès, el llibre de lectura que s’analitzava any aquell any era “The talented Mr. Ripley”.A mesura que avançava en la lectura em vaig adonar que la història m’era familiar fins que vaig recordar-ho: era “A pleno sol”, una pelïcula francesa que em va agradar molt tot i que el personatge principal, interpretat per Alain Delon, em va semblar una persona repugnant, sense escrúplos i falta de morall.
El llibre encara em va agradar més. Patricia Highsmith era una mestra en la construcció dels seus personatges. A més, el fet que treballéssim tant el llibre durant el curs va fer que al final gairebé sentís pens d’en Ripley, que em semblava algú sense responsabilitat dels seus actes perquè no era immoral, sinó amoral completament. Aquest llibre és una mostra que la novel·la negra no té perquè ser literatura de segona.