Robert McCrum analitza al seu blook les claus literàries del mestre de la novel·la negra Raymond Chandler (1888-1959), després de llegir un recull de cartes de l’autor compilades i editades per Dorothy Gardiner i Kathrine Sorley Walker. Frases com "escric quan puc i no escric quan no puc" o " "una bona història no pot ser ideada, ha de ser destil·lada" mostren un professional de l’escriptura que quan dubtava sobre l’argument treia de la màniga un home passant per una porta amb un arma a la mà.
És pot considerar art l’obra de Chandler? es pregunta McCrum. La resposta que apunta és que "quan un llibre arriba a una certa intensitat" llavors "es converteix en literatura", una intensitat que segons el mateix escriptor "pot ser una qüestió d’estil, de situació, de caràcter, del to emocional o de mitja dotzena d’altres coses."
Com a mínim McCrum no està sol considerant artística la producció literària de Chandler. Abans que ell W H Auden ja ho va assenyalar a The Guilty Vicarage:
Mr Raymond Chandler has written that he intends to take the body out of the vicarage garden and give the murder back to those who are good at it. … I think Mr Chandler is interested in writing, not detective stories, but serious studies of a criminal milieu, the Great Wrong Place, and his powerful but extremely depressing books should be read and judged, not as escape literature, but as works of art.
[@Il·lustració: Michael J. Balzano]
