Era humà Georges Simenon?

Aquesta és la pregunta que es fa el novel·lista irlandès John Banville (Wexford, 1945) a Profondo noir, il cuore oscuro di Simenon (o The Escape Artist: John Banville on Georges Simenon en la versió anglesa).

Ara que s’està celebrant la Setmana BCNegra a Barcelona, l’article i la pregunta de l’autor d’El Mar (Bromera), Man Booker Prize 2005, resulten del tot escaient. Perquè si suméssim tots els llibres escrits pels participants de l’edició d’enguany de la trobada dedicada a la novel·la negra, no arribarien ni a la meitat del publicat per Georges Simenon (1903-1989) qui ostenta el rècord de l’autor més prolífic del gènere policíac (i amb tota probabilitat de la literatura universal)

Scrisse più di 400 romanzi sotto diversi pseudonimi, un numero infinito di racconti e di sceneggiature per il cinema e, verso la fine della vita, dopo aver deciso di smettere con la narrativa, scrisse migliaia di pagine di memorie.

Un llibre cada dues setmanes. Rècord que no desmereix l’altre reconegut pel mateix Simenon a Federico Fellini "di aver avuto 10.000 donne". Una xifra que ni fent combinacions matemàtiques amb les parelles dels convidats a la BCNegra s’hi aproparia. 

400 llibres i 10.000 dones. Fites només possibles per algú que no pot ser humà.   

[Il·lustració: Ronald Kurniawan / LAWeekly]

Quant a elenaranda

M\'he traslladat a http://sobrellibres.cat Si vols contactar-me: elenaranda (@) gmail (.) com
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.