Arribarà aviat el dia en què el valor d’un autor es mesurarà per la quantitat d’acusacions de plagi que inclogui el seu currículum. I pobre d’aquell que no en tingui cap, perquè segur que serà culpable.
El darrer dels affaires del que anomenarem ‘presumpta còpia de material literari no autoritzada’ ha tocat de ple sobre José Saramago (Azinhaga, Portugal, 1922) que ha volgut apaivagar la polèmica amb un rotund: "Não plagiei ninguém".
La culpa la té, pel que sembla, un conte de l’escriptor i periodista mexicà, Teófilo Huerta, que suposadament va inspirar el llibre del portugués, Les intermitències de la mort (Edicions 62) publicat el 2005. Les proves es poden seguir a José Saramago, plagiario, amb una comparativa d’ambdues obres inclosa.
Mentre s’aclareix aquest cas, val la pena passar-se per la pàgina 24 de Friandises littéraires (Ecriture) de Joseph Vebret (redactor en cap de Magazine des Livres), dedicada als Plagiats et contrefaçons. I de passada llegir-se aquest compendi de curiositats de la literatura, que recorda a les conegudes Miscel·lànies de Mr. Schott.
[@Il·lustració: Chorosky]
La web aquesta que compara les dues obres, m’ha fet pensar en ¿Es Quim Monzó un Plagiario?, on també comparen els articles que publica Quim Monzó al suplement dominical de “La Vanguardia” amb d’altres articles publicats a revistes franceses… les coincidències són realment sospitoses.
Muchísimas gracias (“obligao”) por abordar el tema. Como sostengo, allí están las pruebas para ver y dilucidar… y arriba la justicia divina.
¡Saludos!