La excelencia de una obra no sólo
se mide por los admiradores o detractores que tiene sino por su capacidad de generar textos.
Amb aquesta sentència Edmundo Paz Soldán ressenya Revolutionary Road (Proa) l’obra mestra de Richard Yates (1926-1992), que és notícia per l’adaptació al cinema que Sam Mendes ha dirigit i que ha estat estrenada aquests dies a les cartelleres anglosaxones.
L’argument es centra en un jove matrimoni resident en un suburbi de Connecticut que durant la dècada dels 50 intenta solucionar els seus problemes com a parella al mateix temps que han de criar els seus dos fills. Darrera aquest costumbrisme s’erigeix, com s’anuncia a la contraportada del llibre "una novel·la sobre la fragilitat del somni de vida americà".
Justament ara és un bon moment per rastrejar els ideals que s’han anat trencat a la, més que mai, decadent Nord-amèrica. El llibre cabdal d’aquest ideari emocional és, sens dubte, El gran Gatsby (Edicions 62) de Francis Scott Fitzgerald, que és precisament la reedició de l’any que m’agradaria recomanar -i que aviat li dedicaré una entrada-.
Així que si un autor tan reputat com Kurt Vonnegut ha estat capaç de descriure Revolutionary Road com "El gran Gatsby del meu temps… Un dels millors llibres de la meva generació", no hauriem de trigar molt en incloure aquest exemplar a la pila de les obres "radicals" a llegir durant el Nadal:
Lo que impresiona de Yates es la capacidad que tuvo de ver el vacío, la soledad de los suburbios en pleno momento de su apogeo. […] Si a los editores del New Yorker esa mirada les parecía cruel, es porque lo era. No hay nada más radical que mostrar que no estamos a la altura de nuestros sueños.
[De propina: el trailer de la pel·lícula]
