Personalment, em va saber greu l’anècdota protagonitzada (al seu pesar) pel periodista i filòleg Martí Gironell (Besalú, 1971) durant aquell Sant Jordi que va liderar el rànquing del llibre més demanat i venut en català, amb El pont dels jueus (Columna i Labutxaca), fins que -el malson de qualsevol editor i escriptor- es van exhaurir tots els exemplars disponibles tot i que la demanda no deixava d’augmentar. És un exemple de com funciona el boca-orella i de les pèssimes previsions d’una editorial -tot s’ha de dir-.
Ara, Gironell torna a ser notícia com a flamant guanyador del Premi Néstor Luján de novel·la històrica amb la seva segona obra, La venjança del bandoler (Columna). El premi, dotat alm 6.000 euros, va recaure a la passada edició en mans de Rafael Vallbona per l’obra Forasters.
[ . . Sinopsi . . ] 1808. Els francesos envaeixen Catalunya i comença una guerra que durarà sis anys. A Besalú, Josep Pujol de can Boquica, un jove traginer que coneix tots els camins de les comarques frontereres, es posa al capdavant d’una guerrilla contra la invasió napoleònica. Però la fam i la decepció amb els dirigents patriotes l’impulsen a convertir el seu grup en una banda de miquelets, els milicians partidaris dels francesos. Amb fama de bandit sanguinari, en Boquica aleshores passa a ser un “caragirat”, literalment un renegat o traïdor. Un traïdor peculiar. En tots dos bàndols, ell hi té un nombre creixent d’enemics, fins al punt que algú contracta un mercenari per eliminar-lo. I no pas un qualsevol. Amistat i traïció, ambició i passió en l’extraordinària història del bandit més honest de la guerra del Francès.
[Web personal de Martí Gironell]
