S’ha donat a conèixer una notícia ben curiosa de l’escriptora Doris Lessing (Premi Nobel de Literatura el 2007). Sembla que fa 16 anys va rebutjar la proposta de ser nomenada Dama de l’Imperi Britànic, amb un argument carregat de ironia: no podia acceptar una distinció d’un imperi que considerava que ja no existia.
Aquesta anècdota (inclosa al conjunt de cartes donades per l’escriptora a la Universitat d’East Anglia) mostra, si més no, que Lessing posseeix dos qualitats massa escasses avui en dia: caràcter i sentit d’humor.
Estic molt satisfeta. Però durant un temps m’he preguntat, Però on hi és aquest Imperi Britànic? […] Seria un plaer ser Dama! m’encantaria. (però) Dama de què? Dama de les Illes Britàniques? Dama de la Mancomunitat Britànica de Nacions? Dama de…? No importa.
Doris Lessing, que ahir va complir 89 anys, també va rebutjar el 1977 l’Ordre de l’Imperi Britànic. però en canvi a acceptar el 2000 el títol de Companya d’Honor concedit per Isabel II sota recomanació del Govern. Per què aquest sí? Segons va explicar l’escriptora aquest guardó li agradava perquè precisament no deia res.
Una altra anècdota que hem rescatat [via Entrada libre] sobre Lessing va servir per mesurar fins a quin punt un autor es valora per la seva obra o pel seu nom. Va ser l’any 1981 quan Lessing era una escriptora coneguda, sobre tot per El quadern daurat i va enviar la novel·la Diari d’una bona veïna sota el pseudònim de Jane Somers a diferents editorials. El balanç va ser el rebuig de gairebé tots els segells:
Las reacciones de los algunos de los editores que recibieron la obra merecen destacarse: por ejemplo, su editor norteamericano al recibir el manuscrito firmado con el seudónimo de Jane Somers llamó a Lessing para decirle que no le tomara el pelo. Mientras que quien era su editor habitual en los años ochenta en Inglaterra rechazó de plano publicar la obra en cuestión por falta de calidad. Pero la medalla de oro se la llevó un editor que finalmente aceptó publicar la obra, aunque puso algunos reparos al considerar que la novela tenía cierta influencia de Doris Lessing.
Una manera de reivindicar la literatura per sobre dels mateixos autors.
