[Especial: Setmana Nabokov/3]
El dilema Nabokov ha servit per, entre d’altres coses, per rescatar de l’hemeroteca articles i texts que ens retornen un mestre de la literatura en estat pur amb una premonitòria vigència.
D’una part, ens trobem que com una part de la crítica s’ha empenyat en comparar The original of Laura amb Lolita, el blog Jacket Copy aprofita l’avinentesa per recuperar la ressenya original que Robert R. Kirsch va escriure el 31 d’agost de 1958 a Los Angeles Times titulada: Esthetic Bliss in Satirical Novel.
Però, l’analogia que més pot sobtar és la llançada pel blog MobyLives qui designa Nabokov com el pare de les emoticones. L’argument es desprèn de l’entrevista que va fer New York Times (1969) a l’escriptor:
How do you rank yourself among writers (living) and of the immediate past?
I often think there should exist a special typographical sign for a smile– some sort of concave mark, a supine round bracket, which I would now like to trace in reply to your question
Nabokov: més vigent que mai.
[@Imatge: MobyLives]
