Més enllà de la crisi econòmica i dels bolets s’obre un nou espectre assagístic forçat per la mateixa actualitat: la corrupció. En majúscules, amb noms, antecedents i escenaris propis, aquesta “sífilis de l’Estat, berruga del bé públic i tumor que ho fa malbé” que deia l’Ezra Pound, queda exposada en un parell de novetats què haurien d’afegir-se amb caràcter d’urgència al currículum de lectures obligatòries dels futurs dirigents, economistes i pensadors de la nostra societat.
A l’excel·lent Breu Història de la corrupció. De l’edat antiga fins als nostres dies de Carlo Alberto Brioschi (La Campana), s’afegeix ara Saül Gordillo
per apropar-nos el tema a la realitat catalana amb Les barbaritats de Fèlix Millet (Ara llibres).
Però no ens enganyem. Si alguna conclusió podem extreure de la lectura d’aquests llibres és que la corrupció no és un fenomen temporal, ni ideològicament adscrit a un model polític o econòmic concret, ni geogràficament localitzat als països pobres amb mandataris autoritaris… en realitat és una lacra més universal encara que, per exemple, la declaració dels drets humans.
Ho expressa amb una claredat inqüestionable Francesc Sanuy al pròleg de Breu Història de la corrupció: “Per cada Emperador Bokassa de la República Centreafricana que suborna amb diamants hi ha d’haver un president Giscard d’Estaign que pari la mà.”
Aquest llibre de fet és una cronologia dels graus de sofisticació històrica que la corrupció va assolint amb el temps. Es tracta d’una plaga persistent que neix a Babilònia, arriba als temps actuals marcats per una gran crisi econòmica i financera, i com planteja Brioschi, i ni molt menys presenta signes d’esgotament per no predir que es manifestarà amb noves cares i escenaris en el futur: 4.000 anys i una vitalitat envejable.
O com ho comenta Melcior Comes a Presència:
La capacitat humana per fer trampes és directament proporcional a la impunitat en què aquestes puguin executar-se: si hom se sent invisible.
I és aquesta absència d’invisibilitat la que ens serveix per presentar la novetat que arriba avui a les llibreries. A Les barbaritats de Fèlix Millet ens trobem amb la transcripció dels fets del conegut com a “frau del palau”, un cas de desviament irregular de fons institucionals, no tan insòlit com podríem esperar, però sí paradigmàtic perquè va acompanyat d’uns qualificatius escassament emparentats amb l’establishment català com són: mesquí o esperpèntic (i no precisament per emparentar-se amb els entranyables Pocoyó o la Hello Kitty).
En definitiva, Gordillo reflecteix amb tota l’objectivitat possible un dels escàndols més importants dels últims anys al nostre país que, com resum la contraportada del llibre, “ha sotragat de dalt a baix l’opinió pública catalana”.
I és que l’opinió pública juga un paper molt important en les trames de corrupció. A la cloenda del llibre de Brioschi es fa referència a una reflexió de McLuhan sobre el fet de què donar respostes –com ho fan aquests dos llibres- “és una tècnica utilitzada per dota l’idiota de dignitat”.
Oposar-se a les trames de corrupció és possible defensant actituds, postures i reflexions ètiques ben sòlides. I no només quan algú es veu directa o indirectament esquitxat per un assumpte d’aquest tipus. S’ha d’iniciar l’educació en valors des de la primera infància. I, per això, és just felicitar l’editorial Proteus
pel conjunt del seu fons de pensament ètic en general, però per la col·lecció Helena en particular. Un petit recull de joies literàries adreçades al més petits, com aquest Quan sigui gran vull ser Premi Nobel de la Pau d’ Isabel Pin:
L’Ètica en els llibres d’Helena vol ser una forma de viure la vida en diàleg permanent: un plaer que obri portes i perspectives, una forma d’educació per a la petita ciutadania.
Per sort, no tot està perdut.
