Passo a primera pàgina l’opinió de Paul Auster sobre el llibre d’Anderson després de llegir una al·lusió als comentaris de Sherwood Anderson deixa finalista del Premi Llibreter 2009 a Sílvia Alcàntara.
Precisament trobo la referència als comentaris d’un altre bloc, les Ucronies de Joan Calsapeu, i qui es fa ressó no és altre que l’editor de Winesburg, Ohio i de la col·lecció El cercle de Viena (per cert, felicitats pel premi).
Si sobre el llibre aprofita per opinar que és "ex-tra-or-di-na-ri, una obra mestra sense pretensions, una novel·la seminal després de la qual la literatura nord-americana agafa un altre caire, un to desimbolt i contemporani que la posa al capdavant de la literatura moderna.”
Quant a les paraules d’Auster només es pot afegir que són un digne elogi a un referent cabdal de la Literatura Universal:
“que sense ell bona part dels grans escriptors nord-americans del XX no haurien escrit com ho van fer. No pas casualment a casa d’Anderson a Nova Orleans s’hi havien trobat Hemingway, Faulkner o Steinbeck.”
