La filòsofa francesa Simone Weil va néixer un dia com avui a París fa cent anys. La considerada moderna "donzella d’Orléans" o la versió femenina de Marx, Marcuse o Mao, considerava intolerable la posició dels intel·lectuals que només coneixien els temes dels quals parlaven des d’un vessant teòric.
Conseqüent amb la seva filosofia de vida va treballar com a operària a la fàbrica de Renault i com a tornera a Akkord. Va formar part de les brigades internacionals a la Guerra Civil espanyola i durant la Segona Guerra Mundial es va sumar a la resistència francesa, des d’Anglaterra, on va morir el 24 d’agost del 1943) de tuberculosi, esgotament i gana (potser un nom honorable de l’anorèxia). Tenia només 34 anys: el naixement d’un mite.
Segons l’escriptora Ingeborg Bachmann "Simone Weil no era fácil. Era muy joven y no era atractiva, poco amable, sin encanto, implacable y mortalmente seria. Pero era muy veraz, pertinaz e irreductible, y se imponía".
