La literatura catalana hauria de mirar-se a un mirall i dir "sóc el que sóc" per poder anar pel món "sense la disfressa d’una normalitat que no existeix"
tal com afegeix Ada Castells. Així podriem considerar simplement com a bones notícies que dos autors com en Jaume Cabré i en Quim Monzó llueixin amb veu pròpia i sense promocions afegides a Europa.
D’una banda, ha estat destacat a gairebé tots els diaris catalans -i alguns de fora- la fita aconseguida per la novel·la de Jaume Cabré (Barcelona, 1947), Les veus de Panamo (Edicions Proa) que després de vendre 40.000 exemplars a Alemanya en rústica (Surhamp) ha superat en dos mesos els 100.000 exemplars, en la seva versió de butxaca.
Quant a l’altre apunt, menys comentat, és el que protagonitza Quim Monzó (Barcelona, 1952) i més concretament la versió anglesa de The Enormity of the Tragedy (Peter Owen) que s’inclou com una de les millors traduccions de l’any segons el bloc Three Percent.
