Toca parlar d’en Ken Follett (Cardiff, Gal·les, 1949). Ha estat el cap de setmana a Espanya (dissabte a Barcelona) signant exemplars d’Un món sense fí (Edicions 62). I una cosa ens ha quedat clar, no ho ha fet per rellançar el seu darrer llibre, ja que porta un milió i mig d’exemplars venuts en menys d’un any (75.000 en la versió catalana).
Durant la visita llampec al país ha tingut temps de regalar un titular que recullen gairebé tots els diaris del cap de setmana: quan acabi el llibre que té ara entre mans (Fall of Giants) té previst "escriure alguna cosa" sobre la Guerra Civil espanyola.
No sempre el maridatge entre autor supervendes i ambientació històrico-etnogràfica d’Espanya ha estat encertat. Així que li demanarem a en Follett que, tot i qualificar de ‘brillant‘ El codi Da Vinci, no s’inspiri en Dan Brown i la seva visió estereotipada de Sevilla a La Fortalesa Digital (Empúries).
Està clar que a aquest autor ‘bestsellerista’ la crisi no li fa perdre hores de son. Preveu una baixada en les vendes després de Nadal però creu que no serà massa seriosa. A qui és capaç de vendre 5 milions de llibres en un any la paraula crisi no li ha d’afectar molt, com tampoc l’expressió "qualitat literària":
No soy un escritor profundo, no soy una persona profunda, mis libros no son el resultado de un pensamiento profundo, y no es algo en lo que esté interesado realmente.
Així es manifesta algú que no arriba al grau de gosadia de Baltasar Porcel i el seu "em sento superior als rics perquè jo escric".
Sense entrar a comparar Porcel i Follett, sembla que un dels dos manté els peus de la seva realitat tocant a terra.
L’altre, però, també té alguna cosa important a fer a la vida. A les seves mans recau la possibilitat, si s’esforça, de que Juan Marsé aconseguixi el premi Nobel de Física.Tot és posar-s’hi.
[@Foto: Uly Martín]
No es pot veure l’enllaç d’en Marsé, almenys jo no puc, en Marsé deia que era més fàcil que ell fos Nobel de Física que en Porcel ho fos de Literatura. I gràcies per fer-vos ressó del meu apunt.