Manuel Rodríguez Rivero a Un librero muy especial (El País) escriu sobre la significació sentimental que suposa l’acte d’homenatge que avui es retrà a Antonio Soriano (1913-2005) a París. A iniciativa de l’Oficina Cultural de l’Ambaixada d’Espanya a la capital francesa, es col·locarà una placa commemorativa a la façana de la llegendària Librairie Espagnole, que des del moment de la seva inauguració va ser considerada el centre de reunió cultural de l’Espanya exiliada.
Antonio Soriano fue un aglutinador que logró convertir su librería en un cálido refugio (y a la vez foro de discusión política y dazibao viviente de noticias procedentes "del interior") en él podían hallarse libros de autores que hablaban de nosotros -de Espriu a Tuñón de Lara, de Vallejo a Goytisolo o Zambrano, de Max Aub a Neruda o Azaña– y que estaban prohibidos en España. Libros que publicaban (en América o en Francia) sellos editoriales que dirigían o en los que trabajaban otros españoles de aquella inmensa diáspora forzada de talentos: Grijalbo, Era, Losada, Joaquín Mortiz, Fondo de Cultura, Sudamericana, Emecé, Biblioteca Catalana, Ruedo Ibérico o la propia editorial de la Librería Española, cuyo logotipo, por cierto, era la cabeza de un toro que hacía un guiño a la cabra austral de la célebre colección de Espasa Calpe.
Soriano, membre de les joventuts socialistes i combatent al front aragonès, va exiliar-se a França el 1939, amb 26 anys, i va morir a París als 92 anys. La llibreria es va convertir en una ambaixada cultural durant els anys 60.
Un refugi que el mateix Alfonso Guerra va batejar com "la universitat espanyola en l’exili".
[Photo credit @Instituto Cervantes]
