Mentre els editors occidentals es deleixen per trobar i publicar el proper Larsson, a l’Àsia les històries de crims, detectius i corrupció ¡són considerades com de segona divisió. Especialment si la idea és transformar-les en pel·lícules.
Tal com s’explica a The Curious Diary of Mr Jam l’origen d’aquest divorci argumental està en unes regles no escrites que imperen en la indústria audiovisual:
"No crime in crime stories. No ghosts in ghost stories. No corrupt officials in settings where corrupt officials can be found wall-to-wall."
[@Imatge: twincovercollector]
