Això va ser una cosa que em va ensenyar una professora en el col·legi. Era el seu últim any abans de jubilar-se i ens va parlar de distingir sempre el que ens agrada del que desitgem. I per ella, fer llistes era la millor manera de plasmar les dues realitats. […] Ella un cop fins i tot ens va fer una llista de quins eren els seus punts favorits. Ella deia que els que menys li agradaven eren els punts finals perquè t’ho donen tot triturat. Li agradaven una mica més els punts i a part perquè et deixen descansar una mica. Però els seus favorits eren els punts suspensius, perquè deia que t’obligaven a pensar. Així que dedicat a ella, aquí queda això…
Albert Espinosa a El Periódico
