El 22 d’octubre la Doris Lessing contemplava 90 espelmes al seu pastís d’aniversari. Deu menys que les apagades un dia abans per l’Ursula K. Le Guin.
Totes dues són escriptores excepcionals, ambdues es declaren cansades: la primera de parlar d’"esa cosa" que no li deixa concentrar-se en escriure (la "cosa" és el Premi Nobel que va guanyar fa dos anys), la segona de ser descrita com una "multiple-award-winning writer" (aquest any, per exemple, ha aconseguit el Premi Nebula i el Premi Focus).
Els anys passen per elles sense amortir ni una mica les ganes d’escriure encara algun text més. Les llibreries consignen aquest desig exposant les darreres novetats d’ambdues narradores: Lessing compensant a Alfred i Emily (Edicions 62) als propis seus pares amb la vida que no van poder gaudir; Le Guin rescatant de l’oblit el personatge de Lavína (Minotauro) de L’Eneida de Virgili.
[D’aquest personatge clàssic explica L’Enciclopèdia: "En l’obra poètica de Salvador Espriu, amb el nom de Lavínia és designada la ciutat de Barcelona"]
