Potser no sigui una bona idea centrar el debat tecnològic exclusivament en temes de legalitat (drets d’autor, de reproducció, de comercialització, de propietat dels continguts, dels mitjans tècnics…) quan es parla de l’escaneig massiu de llibres que està efectuant Google Books–justament ara la Comissió Europea estudia arribar a un acord amb Google per tal d’agilitzar el procés de digitalització d’obres europees i crear un marc legal en conseqüència-.
I no és una bona idea des del moment en què parem una mica d’atenció a la tecnologia per sí mateixa, especialment en la funcionalitat, i ens trobem sorpreses com el suspens que ha rebut de Google Book per part de The Chronicle of Higher Education, com a eina de treball per al món acadèmic, en termes de recerca d’informació i fonts bibliogràfiques a partir de les metadades [via Libros y bitios]:
“En vez de recoger informaciones preexistentes en el universo bibliotecario, Google ha adoptado una postura mixta; por una parte ha utilizado datos sobre las obras, pero enfocadas a un publico general: así, utiliza clasificaciones temáticas del estilo de las que organizan los libros en una librería… no muy buena. Por otra parte, ha intentado que la información del interior de las obras se autoorganice mediante procedimientos algorítmicos semejantes a los que le han permitido indizar un corpus mucho más complejo: el de la Web. Pero el resultado no es todo lo bueno que podría ser, ni para los investigadores ni para muchos estudiantes.”
Sembla que centenars d’anys organitzant les biblioteques d’una manera estructurada i homogènia no poden competir amb la màgia autogestora del famós algoritme Google.
