Mentre els mitjans de comunicació col·lapsen l’espai obituari amb l’enterrament multitudinari i mediàtic de Michael Jackson –de qui es pot seguir la seva història en una dotzena llarga de llibres, deixem enrere el més recollit i íntim (en comparació 300 persones no són multitud) acomiadament de la considerada veu del Mediterrani, Baltasar Porcel, que va coincidir amb el cant del cigne de la coreògrafa i creadora de mars fluïts i transitables de pètals de flors, Pina Bausch.
De conservarem les emocions dels seus espectacles, les coreografies incorporades a escasses i escollides pel·lícules (E la nave va, de Federico Fellini i Hable con ella de Pedro Almodóvar) i una imaginació sense límits al servei d’una renovada i ara orfe dansa contemporània.
De Porcel ens queden llibres, molts llibres i molts gèneres, i articles, poemes, pensaments, intervencions enregistrades per la memòria audiovisual, anècdotes, fílies i fòbies, el record sentit de representants del món cultural i polític que va compartir, un premi Nobel que la literatura catalana no ha tingut, que expressat en paraules de David Castillo quedaria com que “els suecs han tornat a perdre una altra oportunitat d’un Nobel merescut”.
També, des d’ara, un perfil tan alt com el de Rodoreda i Oller o “baula imprescindible per entendre la complexa evolució de la novel·la catalana de la segona meitat del segle XX”, que formarà part del selecte grup del carrer pòstum a Barcelona i de prestanoms del programa d’ajuts a la formació de traductors de l’IRL.
[I una curiositat a títol pòstum via Diari d’un llibre vell: la biblioteca personal de Michael Jackson consta de 10.000 volums, ni més ni menys].
