Aquesta sembla la història del que no ha pogut ser i la protagonitza el Museu d’Hergé, que dilluns va obrir les portes. El pare de l’intrèpid reporter Tintín, s’ha convertit en una sort de rei Mides que tot el que pòstumament toca -per intermediació dels seus hereus– arriba consignat amb titulars de polèmica. I sinó anem un moment a la notícia de Le Figaro, per exemple.
Què no ha pogut ser en aquest Museu?
- Inaugurar l’any 2007, aquest projecte ideat en 1997- i que hagués coincidit amb les celebracions del centenari del naixement d’Hergé -tot i que enguany Tintín compleix 80 anys-.
- Anar a visitar el centre a Brussel·les, la ciutat natal de l’artista, en comptes de la definitiva i poc coneguda localitat belga Louvain-la-Neuve.
- Oferir con a il·lustració d’aquesta entrada una fotografia de l’interior i/o alguna obra exposada del museu. A l’acte de presentació als mitjans de comunicació, convocat dies enrere, es va impedir reproduir imatges de la col·lecció, sense un avís previ, argumentant que es volia evitar "que els originals es deteriorin".
De moment els fans de Tintín i dels personatges creats per Georges Prosper Remi, Hergé (1907-83), podran gaudir en aquest centre de 80 planxes originals i uns 800 dibuixos del dibuixant, a més de pel·lícules, documentals, objectes i documents personals, en un edifici de vuit sales i uns 4.000 metres quadrats amb forma de prisma i compost per colors i superfícies planes, inspirat en l’estil visual tan característic del dibuixant.
I, mentre, els inconformistes passarem un plànol detallat del Museu al fotògraf Thomas Hawk. Si es va atrevir a capturar de manera clandestina imatges del famós manuscrit d’On the road de Jack Kerouac (1922-1969), potser ens ofereixi aviat les de l’interior d’aquest centre i superar així l’irònic àlbum presentat per El Mundo.
[@Foto]
