Els 154 sonets que William Shakespeare (1564-1616) va compondre entre els anys 1592 i 1597, van sortir a la llum fa 400 anys (el 1609) en una col·lecció a càrrec de l’editor Thomas Thorpe. Ara els anglesos celebren aquesta data amb una sèrie d’actes especials, lectures i recitats; però també a casa nostra s’ha volgut aprofitar l’efemèride per publicar dues versions dels Sonets en castellà: Sonetos (traducció d’Andrés Ehrenhaus) a Galaxia Gutenberg-Círculo de Lectores i Sonetos de amor (traducció d’Ignacio Gamen) a Renacimiento.
I per acabar una descoberta recent. Especialistes en Shakespeare han deduït que la famosa dedicatòria dels poemes per a un tal "W.H", correspon a en Henry Wriothesley (1573), Comte de Southampton, un noble conegut per la seva dedicació al mecenatge artístic.
When, in disgrace with fortune and men’s eyes,
I all alone beweep my outcast state
And trouble deaf heaven with my bootless cries
And look upon myself and curse my fate,
Wishing me like to one more rich in hope,
Featur’d like him, like him with friends possess’d,
Desiring this man’s art, and that man’s scope,
With what I most enjoy contented least;
Yet in these thoughts myself almost despising,
Haply I think on thee, and then my state,
Like to the lark at break of day arising
From sullen earth, sings hymns at heaven’s gate;
For thy sweet love remember’d such wealth brings
That then I scorn to change my state with kings.
[Sonet 29]
[Fonts: RevistaÑ / Paper Cuts]
