Lo nuevo de Tolkien "repugnará" a los ‘fans’, teme su hijo. Fem memòria: estem parlant de The legend of Sigurd i Gudrún, un poema èpic de 500 estrofes sobre mitologia nòrdica, i la darrera -de moment- obra pòstuma que es publica de l’autor d’El senyor dels anells.
No sé, però llavors, per què publicar-ho? Igual sóc massa ingènua. Potser no. En definitiva sona una mica a "aviso para navegantes" per si les previsions de vendes punxen o, pitjor encara, a reclam per què tot i la idiosincràsia del text, els incondicionals de l’escriptor no defalleixin.
És aquest el preludi del que ens trobarem amb The Original of Laura? La novel·la pòstuma i inacabada que Vladimir Nabokov va demanar destruir després de la seva mort i que es publicarà en anglès durant el mes de novembre.
Sobre la idoneïtat de publicar manuscrits inacabats reflexiona Pierre Assouline al seu bloc. Parla d’"el dilema de Brod" en al·lusió al cas de Kafka, i es pregunta si això és aplicable pels poemes sense tancar de Mahmud Darwisch que veuran la llum sota el previsible títol de Les derniers poèmes:
Où doit s’arrêter la fidélité au souvenir d’un ami disparu lorsque celui-ci était un écrivain, et qu’en l’emportant, la mort lui avait fait abandonner un manuscrit inachevé ? Doit-on rassembler les ébauches, brouillons et textes afin de les publier en un volume au risque de lui donner une cohérence, une couleur et une direction qu’il n’avait peut-être pas souhaitées? Ou au contraire, le respect à sa mémoire impose-t-il de ne pas conférer à ses ultimes écrits l’illusion de l’achevé en les figeant par l’imprimé?
3 respostes a Publicar o no publicar llibres pòstums… el dilema de Brod