Els editors escorcollen en els arxius per trobar memòries i correspondències". En aquest sentit s’expressen a Le Figaro davant de l’èxit de petites col·leccions de butxaca publicades a França amb el denominador comú dels testimonis dels actors d’una època.
Sembla que és un bon moment per tornar a les fonts directes. I un dels punts forts que les editorials estan explotant és la de publicar cartes inèdites. Exemples hem llegit uns quants darrerament:
- The Letters of Samuel Beckett (Cambridge University Press) ens mostra el costat amable d’un autor qualificat com esquerp i distant [a NYT]
- Correspondencia. Julio Cortázar, Carol Dunlop, Silvia Monrós-Stojakovic (Alpha Decay) descriu el calvari dels darrers temps d’un escriptor marcat per la malaltia "como un personaje de Samuel Beckett".
- Correspondencia con el exilio de Camilo José Cela (Destino) que aplega 839 cartes (amb resposta inclosa) que el nobel espanyol va dirigir a 13 significatius escriptors a qui el franquisme va obligar a deixar Espanya (María Zambrano, Luís Cernuda, Rafael Alberti…).
Una mostra d’allò que tres escriptors molt destacats del segle XX van deixar escrit, en principi, per a d’altres i que ara serviran per testimoniar una època, que és una vida.
