La visita de Haruki Murakami al país ha donat per a molt. A la troballa d’una personalitat divertida, hem d’afegir el coneixement d’un premi literari otorgat per adolescents des de fa 14 anys, que com explica Beatriz de Moura és obra de:
Don Ubaldo, ànima, estímul i suport d’una empresa cultural que no solament instrueix i estimula la lectura entre els joves, sinó que atrau a la seva ciutat consagrats escriptors que comparteixen amb els nois els dubtes i les dificultats dels seus començaments com a escriptors.
Però, tornant a Murakami, també hem conegut quin seran els dos projectes literaris que recauran aviat a les nostres mans. La més imminent un assaig sobre la venda del seu bar de jazz i sobre una de les seves aficions més marcades, De què parlo quan parlo de córrer
està disponible de moment en gallec i a l’octubre estarà disponible en castellà i català.
L’altre, que va entregar la setmana passada al seu editor japonès -i encara trigarem en llegir traduïda-, és una novel·la titulada 1Q84, en la que ha estat treballant els dos últims anys i que ha qualificat com "la més gran que he escrit mai", no només pel volum en pàgines, sinó per l’ambició del plantejament. La història és un homenatge particular a 1984 de George Orwell.
Ja tenim en perspectiva dues obres per llegir amb atenció i curiositat, escrites per algú que ha declarat que "el meu personatge de novel·la favorit és un insecte que Chandler descriu al llarg de dues pàgines".
[@Foto: RevistaÑ]
