Víctor Alexandre (Barcelona, 1950) aprofita la visita a la Setmana del Llibre en Català per declarar que "és terrible ser escriptor en aquest país, i per això és tan fàcil comprar-los, perquè no tenim un duro". Però potser desconeix que encara hi ha una professió més devaluada al voltant de la indústria editorial: la del blogger prescriptor.
A Nau Argos s’explica perfectament a quant es cotitza un catosfèric recomanador de llibres segons el barem d’un gran grup editorial: "si m’interessa prescriure algun dels llibres de qualsevol dels seus segells editorials (i me’ls citen tots perquè no em despisti) ells a canvi em facilitaran material i també un exemplar del mateix llibre abans que surtin a la venda".
Un preu raonable per alimentar, no tant una família, com una biblioteca.
esperem que la nostra cotització pugi algun dia, tot i que no sé si seria bo.
De totes maneres, almenys, hauria d’haver l’opció personal d’escollir.
Quan jo li demano a un lampista si em pot venir a arranjar una aixeta, tots dos sabem que ell acabarà cobrant un import pel seu servei. Amb la cultura no sempre passa així.
Estic d’acord amb el cant a la llibertat d’en Jaume Puig (Nau Argos) i tampoc veig malament la posició utilitarista de l’Anònim. Si la independència de criteri està realment per sobre de tot no són dues opcions excloents.