Una recent relectura i estudi del personatge d’Scarlett O’Hara, el personatge que va interpretar Viven Leight en l’adaptació d’el clàssic Allò que el vent es va endugué de Margaret Mitchell, es distància del rol de dona capriciosa i egocèntrica per presentar una heroïna proto-feminista.
Això és el que Frankly, My Dear: ‘Gone With the Wind’ Revisited de Molly Haskell planteja.
: A Hero for Our Times? es pregunta Steve Coates en el Paper Cuts a partir de la publicació del llibre de Molly Haskell Frankly, My Dear. Allà el personatge de Lo que el vent es va emportar de Margaret Mitchell, interpretat inolvidablemente per Vivian Leigh, deixa de ser aquest ser humà capritxós i envanit, incapaç d’obrir els ulls al dolor aliè així arrasin la seva vida i la del seu poble, per convertir-se en una heroïna proto-feminista-feminista. Pot ser? Per què no? Alguna cosa d’Emma Bovary té, sens dubte:
http://papercuts.blogs.nytimes.com/2009/03/09/scarlett-ohara-a-hero-for-our-times/
http://www.elnuevodia.com/heroina_americana/541852.html
[@Foto]
