Quan vulgueu fer patir un escriptor, porteu-lo a una llibreria de segona mà. Si no és un individu frívol, l’acumulació de llibres abandonats i polsegosos, que han arribat a vells sense ser llegits la majoria, li provocarà un malestar familiar, congènit. Serà com oferir a una vaca la visita turística d’un escorxador. La majoria d’escriptors que freqüenten les llibreries de vell acaben trobant exemplars dels seus llibres.
És inevitable, llavors, que els agafin dissimuladament i mirin a quant es cotitzen. Els optimistes ho veuen com una segona oportunitat. Els pessimistes solen escollir entre dues opcions: o bé compren el llibre per estalviar-se l’escarni, o bé l’amaguen a sota del pilot i, quan tornen a casa, desfullen una margarida imaginària per decidir si val la pena seguir escrivint o no. Sempre guanya el sí.
Jordi Puntí a Dedicatòries [El Periódico]
Inclou l’anècdota de l’amistat trencada entre Paul Theroux i V. S. Naipaul per un llibre dedicat
