Ara que és notícia (The New York Times, Le Monde, En minúscula i, fins i tot, aquí a Sobrellibres) la progressiva desaparició dels suplements literaris de destacats diaris internacionals, el govern dels EEUU ha ideat un programa d’estímul a la lectura dotant-lo amb 50 milions de dòlars amb la finalitat d’aconseguir revifar l´interès de la població nord-americana pels seus tresors literaris.
A la revista More Intelligent Life, es planteja com fins fa ben poc las crítiques, més enllà de qualsevol estratègia de màrqueting, eren el referent bàsic per al lector a l’hora de descobrir noves obres. De fet el públic continua àvid d’aquestes ressenyes quan s’ha d’aventurar en una nova lectura, com ho demostren els 125.000 nord-americans que reben el New York Review of Books cada quinze dies.
El problema rau en que Internet no facilita l’apropament del lectors a aquestes crítiques, tant per la incomoditat de llegir en pantalla, com per ser la xarxa un medi en el qual primen altres tipus de notícies -serioses algunes, d´altres insubstancials. Es suggereix doncs invertir aquesta important quantitat de diners en revistes literàries ja existents, per aconseguir oferir bones ressenyes, crítiques que demanda el públic, amb la qualitat adequada i destinades a potenciar un, fins no fa gaire, viu espai de crítica que hauria de ser el referent del lector a l´hora d’apropar-se a noves històries.
Aquest seria doncs l’impuls necessari per fomentar la lectura tot tornant la veu als crítics en l’espai més adequat: la revista literària.
Per què com ho subscriu Manuel Rodríguez Rivero a Celebración del suplemento:
los suplementos culturales en papel -aquí no sólo de libros, sino también de artes-, siguen siendo elementos insustituibles en nuestro sistema de procesamiento de la cultura y punto de referencia para muchos de sus consumidores. Preservándolos -desde dentro y desde fuera- no sólo contribuimos a su difusión, sino a una fecunda y creativa manera de entender el periodismo. Y la propia cultura.
[@Il·lustració: Kupperman]
