Els lectors anglosaxons, grans entusiastes del gènere memorístic, esperen amb candeletes la primera biografia autoritzada de l’Iron Lady Margaret Thatcher (Grantham, 1925), escrita per Charles Moore.
Moltes seran les curiositats que es podran descobrir d’aquesta dona que va ser, abans que Primera Ministra de la Gran Bretanya, química i advocada. Moltes persones guarden una imatge molt negativa de la Tatcher implacable en la pressa de decisions polítiques. Jo també quan em prenc un gelat. Un reportatge de televisió dedicat al món d’aquests refrescants divertimentos gastronòmics, destacava la gran troballa en forma de fórmula química que Tatcher va patentar per a la multinacional Unilever: la d’afegir aire al producte sense fer malbé el resultat. A més aire, menys producte, menys costos per al fabricant i encara menys refrescor que portar-se a la boca.
Algú qui és capaç de treure-li la il·lusió (en pes cúbic) d’un gelat a un nen i no patir ni una mica, es mereix el sobre nom de Dama de Ferro.
[Sobre el contingut de la biografia i un llistat de llibres dedicats a l’ex-Primera Ministra: The making of Maggie]
[@Foto de la química Tatcher de 1960]
