Pepe ha estat un triomfador a l’escenari, al llit i a la vida, perquè ha fet sempre el que ha volgut o, dit en el seu argot, el que li sortia dels collons.
Home culte i valent, admirador de Lorca, Pla i García Laviana, va fer que, a l’haver-lo conegut, la vida em semblés més bonica.
Carles Flavià a T’estimo, i fins aviat [El Periódico]
A Pepe Rubianes (Vilagarcía de Arousa, 2 de setembre del 1947 – Barcelona, 1 de març de 2009) de qui ens quedarà el record dels seus monòlegs a la sala Capitol de Barcelona, unes enceses declaracions contra l’extrema dreta, un amor incondicional pel continent Africà i un elegant acomiadament titulat Me’n vaig (Ara llibres) que resumeix -com no podia ser d’una altra manera- la seva filosofia de vida en clau de monòleg.
[@Foto]
