A través de Público arribem a una reclamació força curiosa de l’Authors Guild -l’SGAE nord-americana-, que s’ha adonat que una de les prestacions d’el Kindle 2, aquella que permet ‘llegir’ els llibres en veu alta, queda fora de la llei. La llei de la propietat intel·lectual que aquest tipus d’entitats gestiona, es clar.
"Amazon no té els drets perquè el seu dispositiu ‘llegeixi’ en veu alta. Això seria un arxiu de so i pertany per llei a una altra esfera dels drets d’autor".
Aquesta afirmació serveix perquè el diari reflexioni sobre el que realment significa acotar la lectura en veu alta: "Si un dispositiu no pot llegir de manera legal un llibre en veu alta, tenim dret a fer-ho els éssers humans? Eren els nostres pares uns delinqüents quan ens llegien un conte a la nit abans de dormir?"
Respostes a aquest nou dilema ‘econòmic-jurídic-cultural’ segur que en tenim tots. Per això val la pena parar atenció a alguns dels comentaris deixats pels lectors de Público dels quals destaco aquest:
¿Si me aprendo un poema de memoria y lo recito en voz alta tengo que pagar derechos de autor?. ¿Y si silbo una canción?. Es que no me gustaría incurrir en una ilegalidad. Como no hagamos algo acabaremos pagando por nuestros pensamientos [YaValeConEstasChorradas]
¡Esa idea era mía! Exijo que me paguen mis royalties.