Un auteur est absolument libre de décider de ce qu’il veut publier ou pas.
Amb aquestes paraules l’editor i filòsof francès François Wahl ha dit prou a la moda de publicar textes pòstums d’autors de prestigi.
El pròxim 5 de febrer arribaran a les llibreries dues obres inèdites de Roland Barthes (1915-1980): els Carnets du voyage en Chine, (Éditions Christian Bourgois) les notes recollides per l’escriptor durant un viatge al país asiàtic l’any 1974, acompanyat de Philippe Sollers, Julia Kristeva, Marcelin Pleynet i el mateix François Wahl; i el Journal de deuil (Éditions du Seuil) que conté les anotacions escrites per Barthes durant els dos anys següents a la mort de la seva mare (25/10/1977).
Barthes va redactar el llistat d’obres que es podien publicar desprès de la seva mort i les que no. Com assenyala Wahl les mencionades no hi consten. I és per això que l’editor descriu, en un article publicat a Bibliobs, com a atemptat a la seva més estricta intimitat, "une brutalité qui lui est faite", ambdues peces que formen part del que ell denomina "registre íntim" del semiòleg i teòric de la literatura. Unes obres que en cap cas estaven destinades a la publicació.
La polèmica de moment està servida. Ara Barthes podrà gaudir orgullós de l’honor de pertànyer a un exclusiu Club integrat per Kafka, Nabokov i d’altres noms insignes: el dels testaments traïts -que diria Milan Kundera.
Una polèmica absurda: els lectors hi sortirem guanyant. I els qui vulguin respectar la voluntat de Barthes que no els llegeixin. Les notes del viatge a la Xina han de ser una cosa deliciosa…