Actualment la notícia no és tant guanyar un premi com que el guardó recaigui en una obra bona. Aquest argument li serveix a Alfredo Gavin per destacar a El Punt el poemari Llunari (Proa), de Josep Lluís Aguiló (Manacor, 1967), l’últim premi de 2008 dels Jocs Florals de Barcelona, que "de tant en tant […] donen llum a algun llibre digne de memòria".
Com s’explica a la contraportada: "El títol d’aquest poemari, ens remet al món de les rondalles mallorquines, en què els bruixots més poderosos porten sempre un llunari a les mans, que és un llibre de màgia inspirat en els tractats medievals d’astrologia i astronomia. Servia per predir el futur o invocar el diable".
Aquests poemes ens parlen de fades i de cowboys, de cotxes esportius i de soldats o contrabandistes. A partir d’aquests referents, el poeta proposa una relectura d’aquestes figures, amb la voluntat de sorprendre d’una manera divertida.
La força d’aquest llibre es troba en la diferència, ja que tal com assenyala Gavin, és "una poesia que brolla de la imaginació" amb "una actitud juganera d’ensenyar i amagar":
Perquè aquesta poesia, que podria córrer el risc de caure en l’artifici dels mals imitadors de Borges, té la virtut d’estar arrelada a la pròpia comunitat del poeta menorquí, a l’imaginari de la fascinació illenca. (Algun dia algun entès ens podria explicar per què les Illes Balears donen tants i tan bons poetes.)
Llunari conté una poesia de vocació antidogmàtica. Tan allunyada de la truculència patètica com de la ximpleria de l’experiència.
Una poesia, en definitiva, al servei de la imaginació… [al poder].
