El 10 de gener de 1929 va aparèixer impresa la primera pàgina de Tintin al país dels Soviets al suplement Petit Vingtième. Aquesta setmana es celebra el 80 aniversari del naixement gràfic del famós personatge d’Hergé (el pseudònim de Georges Remi) i un diputat britànic conservador i columnista del Times, un tal Matthew Parris, ha volgut aprofitar l’efemèride per revifar la teoria de l’homosexualitat de l’intrèpid reporter a l’article Of course Tintin’s gay. Ask Snowy (Sens dubte que Tintin és gai. Pregunta-li Milú).
Els motius esgrimits per Parris estan molt ben desmuntats per Paolo Fava a Papel en blanco. De nou se’ns presenta com a notícia un cas d’assetjament homosexual a un personatge de còmic.
Si tornem la vista un mes enrere, trobem sense gaire dificultat un seguit de titulars semblants a aquest: Els superherois lluiten contra les editorials per sortir de l’armari.
Les dues línies més conegudes d’historietes, Marvel i DC, estan avançant a pas de tortuga per a tantejar com accepta el públic tradicional de còmics que els seus herois surtin de l’armari. I encara que el procés es desenvolupi molt lentament, alguns personatges de vinyeta ja han reconegut obertament la seva homosexualitat […] el model de superheroi del segle XXI, enfrontant als protagonistes amb conflictes moderns en un context actual.
Entre els que ja han declarat i exhibit sense complexos la seva condició sexual trobem la nova Batwoman, el matrimoni format per Apollo i Midnighter de la sèrie The Authority o Colossus d’X-Man. Personatges importants que obren el camí del reconeixement públic als mítics i llegendaris amagats de la història del còmic: els Batman i Robin dels anys 30 que compartien aventures i també habitació, amb els llits a tocar… O potser, ells no.
Sortir o no sortir de l’armari: aquest és el dilema.
