Vladimir Nabokov i Aleksandr Solzhenitsyn van ser dos escriptors russos amb molts lligams comuns fruït de l’experiència de l’exili que tots dos van patir i que casualment els va fer recalar al mateix país durant una època concreta: Suïssa de 1974 a 1976).
Un lligam biogràfic i geogràfic tan adequat fa pensar en la possibilitat d’establir una relació més personal, tot i les marcades diferències entre ambdós escriptors que van des de la classe social, les influències estilístiques, els
estils literaris, les llengües d’adopció i la ideologia política.
Però un dia, gràcies a l’editor alemany Heinrich Maria Ledig-Rowohlt, es va pactar un dinar a l’Hotel Palace de Montreux entre els autors i les seves respectives esposes. El dia va arribar, els Nabokov ja esperaven a la taula reservada quan van arribar els Solzhenitsyn a la porta de l’hotel. Només quedaven uns escassos metres per formalitzar l’encontre, quan Aleksandr va decidir girar cua i marxar.
Els motius exactes mai es podran saber. I ara, passat el temps, Roger Boylan ha volgut indagar en l’enigma d’aquesta fallida trobada que no es va produir "per una sèrie d’esdeveniments dignes del mateix Gogol". A l’article Solzhenitsyn, Nabokov and the lunch that wasn’t que es pot llegir a More Intelligent Life, s’apunta una possible causa:
Why did Solzhenitsyn leave? To have come so far and yet not take the final few steps seems an odd failure of nerve in a man who had twice endured a death sentence.[…] Perhaps Solzhenitsyn suddenly felt moved to criticise Nabokov’s adoption of English, and so wished to pre-empt a meeting that could have devolve into mutual recriminations and ill-feeling.
Tota una història que podria ser l’argument perfecte d’una novel·la
russa que s’obre amb la visió d’una taula preparada per un dinar literari. Un dels convidats mira impacient el seu rellotge, passen cinc minuts i no arriben. No tolera la impuntualitat.
[Foto: Detall del restaurant de l’Hotel]
