És insular i provinciana la literatura nord-americana?

Ara que Horace Engdahl ha anunciat la seva dimissió com a a secretari permanent de l’Acadèmia
Sueca, resulta interessant analitzar que hi ha de cert en les seves controvertidas declaracions sobre que "els Estats Units estan massa aïllats, són massa insulars. No en tradueixen prou i no participen realment en el diàleg de la gran de literatura… Aquesta ignorància els està refrenant".

Per a Jonathan Derbyshire aquestes afirmacions expliquen perquè cap escriptor nord-americà no ha guanyat el Nobel des de Toni Morrison el 1993,tot i el bon moment d’autors com Philip Roth o el que ell qualifica com "una generació notablement dotada" representada en David Foster Wallace, William T. Vollmann i Jonathan Franzen

A l’article Rise of the new Anglo-world order [News Statesman] Derbyshire ofereix un enfocament diferent sobre el que hi ha darrere les paraules de Engdahl. Segons ell la causa real de "l’angoixa" d’Engdahl, es troba en que el "diàleg de la gran  literatura" s’està dirigint en anglès, per ciutadans de les antigues colònies de la Gran Bretanya "i per escriptors no anglofons que han seguit l’exemple de Conrad i Nabokov en decidir escriure en anglès".

Davant aquest diàleg

http://www.newstatesman.com/books/2008/12/world-literature-french

 

 



Quant a elenaranda

M\’he traslladat a

http://sobrellibres.cat

Si vols contactar-me:
elenaranda (@) gmail (.) com

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.