Potser ara que ha mort serà més reconegut l’escriptor, traductor i crític literari José Luis Giménez-Frontín (Barcelona, 1943-2008), de qui no consta -encara- cap entrada pròpia ni a la Viqui ni a la Wikipedia. Les dades, però, podrien extreure’s de les seves memòries Los años contados (Bruguera), publicades fa només tres mesos, i que com ell mateix va qualificar al bloc Mi [re]lectura de la semana no estaven escrites:
desde ninguna militancia ni menos
aun desde el nacionalismo, sino desde una conciencia tendente a la
ironía, que siempre es sana, creo yo, y distanciadora.
El diari digital La Malla resumeix la vida i obra de Giménez-Frontin, mort aquest diumenge als 65 anys a Barcelona a causa d’una malaltia que li va ser detectada a principis d’aquest mes:
La seva trajectòria cultural li havia valgut la condecoració de Chevalier de l’Ordre National du Mérite francesa, i com a traductor havia abordat obres de Lewis Carroll, Flannery O’Connor, Maurice Nadeuau, Jean Jaurès, Salvat-Papasseit i Roselló Porcel.
En els anys 1981 i 1991 va guanyar el Premi Ciutat de Barcelona de Literatura en llengua castellana pels poemaris Las voces de Laye"i per la novel·la Señorear la tierra, respectivament, i el 2006 va obtenir el Premi Esquio de Poesia per Requiem de las esferas.
