Els animals haurien de disposar de categoria pròpia literària. Se l’han guanyada després de protagonitzar algunes novetats editorials del tot recomanables.
D’entrada, contem amb els Mamífers peluts
[del llop a la musaranya]
de Celdoni Fonoll
(Cossetània), un llibre il·lustrat amb el qual l’autor completa la seva bibliografia dedicada a la versificació de la natura, i ens proposa la catalogació de 34 espècies de mamífers dels Països Catalans. Versos, fotografies, cultura popular, cançons i dades científiques, en una obra que converteix l’autor merescudament en "el poeta de la biodiversitat" cpm ha definit amb encert en Jordi Sargatal al pròleg del llibre.
[@more@]De la trentena d’animals poetitzats per Fonoll no consta un amb nom propi, protagonista meritori d’una autobiografia amb regust cinematogràfic, molt comentada i reeixida. Es tracta de Me Cheeta (Jo Xita) una de les obres finalistes del premi Guardian, que compta amb molts defensors entre els quals es troba el crític de cinema Peter Bradshaw, que no ha dubtat en assenyalar el títol com "el llibre que tothom hauria de trobar sota l’arbre" durant el Nadal.
Aquesta biografia "suposadament" dictada pel ximpanzé Xita (que actualment viu un retir daurat amb 76 anys) recrea el passat anònim del co-protagonista de les pel·lícules de Tarzan, i per tant repassa un temps i una època d’un Hollywood llegendaei.
I per si encara es vol aprofundir una mica més en històries d’animals aquí es poden llegir les 10 més curioses? estranyes? inversemblants? extravagants?… mai publicades; i que formen part del llibre Popbitch: Celebrity Excess And Other Monkey Business (Century)
Animals que són protagonistes d’un temps, d’un espai geogràfic, d’un anecdotari. Però que també són el tret distintiu i argumental d’un autor com Fernando Savater
que mai ha deixat de confirmar la seva predilecció pels cavalls. Una passió que amb La Hermandad de la buena suerte ha estat mereixedora del Planeta d’enguany. Animals que ho són tot al món de la literatura. Per això no els podien trobar a faltar al lloc més meritori de qualsevol obra publicada. Ha estat el periodista Iñigo Moreno (Sevilla, 1958) a la cervantina Una pareja peregrina o Los nuevos Trabajos de Persiles y Sigismunda (Bosque de Palabras) l’encarregat de tancar aquest homenatge. Deixant enrere el títol de la seva novel·la obrim la següent pàgina i en un dominant blanc trobem la següent enigmàtica i directa inscripció que serveix per a cloure aquest escrit dedicat amb afecte "A los animales".
