Si el final d’un llibre no t’agrada el pots reescriure i penjar la teva nova versió a Internet. Així de fàcil. Aquest moviment alternatiu rep el nom de Fanfiction i ja es compten per milers els "escriptors amateur" que reelaboren les històries que més els agraden.
Dues són les fórmules més seguides: canviar la línia argumental o continuar una saga que el seu creador havia donat per tancada. I com no podia ser d’una altra manera el llibre més modificat fins el moment és Harry Potter amb gairebé 350 mil relats que es poden llegir a diferents webs temàtiques, amb FanFiction.net al capdavant amb més d’un milió d’usuaris registrats.
A Revista Ñ descriuen aquest fenomen i als seus seguidors com a:
‘Cazadores de texto’ o fans que ‘tunean’ sus objetos de deseo. Lo cierto es que, más allá de que se los considere ladrones de derechos de autor, fanáticos con exceso de tiempo libre o eslabones de una nueva forma de cultura participativa, existe una enorme cantidad de autores amateurs que crean nuevas historias a partir de los personajes de sus libros, series o películas favoritas, siguiendo o rompiendo con las líneas narrativas del universo inventado por los autores originales.
Però sota l’aparença de simple divertimento s’amaga una nova forma de transficcionalitat on el lector d’una història es transforma en autor. Internet ha expandit fins a una dimensió aclaparadora un tipus de narrativa de la que existeixen precedents més que notables:
En 1614, Alonso Fernández de Avellaneda escribió el Segundo tomo El Quijote de la Mancha adelantándose un año a la segunda parte escrita por Cervantes, y es sabido que Arthur Conan Doyle debió lidiar con algunas aventuras apócrifas de su famoso Sherlock Holmes.
Tot està inventat. I amb el fanfiction, fins i tot, també els múltiples i possibles finals d’una història.
[@Imatge]
