¿Al segle XXI encara cal editar diccionaris?
Aquesta és la pregunta amb què l’Avui obre la reflexió al voltant del Diccionari de la literatura catalana (Enciclopèdia Catalana) que s’acaba de publicar i la resposta l’ofereix l’Àlex Broch, professor de literatura catalana contemporània a la Universitat Rovira i Virgili i coordinador de l’obra: "En aquest context d’excés d’informació, el Diccionari és una eina rigorosa fidel al moment de la seva aparició, perquè ofereix una mirada de passat, de present i de futur".
Més de 4.000 entrades -3.500 de les quals són biografies i 425 ressenyes-, 1.242 pàgines, un equip que supera el centenar de persones, 8 anys de feina ininterrompuda i el compromís de futur de que l’obra estigui disponible a Internet. El resultat: un Diccionari d’autors i llibres que incorpora les referències literàries més contemporànies, però també d’un sistema de classificació històrica més actual: "ja no es parla de Decadència ni de Renaixença, perquè ara els criteris de classificació són uns altres".
I com l’obra ho mereix, els mitjans de comunicació han aplaudit i seguit la iniciativa amb interès. Així ho podem llegir a l’Avui, La Vanguardia, Cultura21, VilaWeb, El Punt, El Singular digital, La Malla… Tots els articles destaquen d’entrada el Diccionari com una obra necessària, i a continuació -no ho podem negar, som humans- es llancen a repassar el llistat dels que hi són, però també dels que no hi són: ni l’Alba ni el Dídac, de Mecanoscrit del segon origen.
Algunes de les incorporacions del Diccionari:
Autors: Ramon Llull, Isabel de Villena, Serafí Pitarra, Josep Pla, Vicente Blasco Ibáñez, Jacint Verdaguer, Mercè Rodoreda, Jaume Cabré, Biel Mesquida, però també autors més joves (nascuts fins al 1975) com Albert Sánchez Piñol, Francesc Serés, Sebastià Alzamora i Ada Castells.
Obres: La bogeria, Un hivern plàcid, L’hereu, Un lloc entre els morts, El temps de les cireres, Terra baixa, Incerta glòria, Les històries naturals, El jardí dels set crepuscles, Mirall trencat, Sota la pols, Ecce homo…
Personatges: Manelic de Terra Baixa, de Àngel Guimerà; la Colometa de La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda; el Senyor Esteve, de L’Auca del Senyor Esteve, de Santiago Rusiñol…
I un compendi que inclou crítics literaris (Jordi Llovet, Julià Guillamon, Ponç Puigdevall…), traductors (Anna Casassas, Carme Arenas, Francesc Ardolino), editors (Isidor Cònsul o Jaume Vallcorba) catalanòfils com Tilbert Dídac Stegmann i Alan Yates, i autors catalans d’expressió castellana
que han ajudat a difondre la literatura catalana (Eduardo Mendoza i Carles Barral).
[Foto: EFE/Alberto Estévez]
Pot ser una eina útil, per tal benvinguda sigui, però serà molt més pràctica quan es pugui consultar per internet i, sobretot, actualitzar constantment i rectificat els oblits que hi deu haver a la força