Semblen notícies aïllades, coincideixen en el temps i s’exposen a l’aparador de l’actualitat modelant una reflexió al marge sobre un tema tan preocupant, com el de la persecució ideològica, que amb massa freqüència obren grans titulars.
Una mestra suspesa per proposar llegir ‘Forasters’ de Belbel als alumnes
García Montero abandona la Universidad tras ser condenado por injuriar a un colega
Sobre aquest últim affaire destaco el comentari lúcid de Joan Barril a El Periódico:
[…] un professor de la universitat de Granada anomenat José Antonio Fortes, en ús de la llibertat de càtedra, es dedica a explicar que García Lorca en realitat era un feixista. Un altre professor, el poeta Luis García Montero, li va retreure la conducta. Van anar a judici. García Montero ha estat condemnat i Fortes se surt amb la seva. Resultat: García Montero abandona per sempre la universitat. I mentrestant hi ha gent que considera que d’aquests poetes morts és millor no parlar-ne. Si haguessin estat francesos, ara, almenys, tindrien un monòlit compartit.
Mentrestant, els detractors públics d’una identitat lingüística són premiats amb escreix. No és d’estranyar que ara Fernando Savater reivindiqui una anti-memòria històrica per aconseguir acòlits (o compradors) de la seva asèptica novel·la. Sembla que l’autor busca per a les seues novel·les un "lector innocent" que no conega la seua activitat filosòfica i política.
