Acostumem a relacionar la maduresa amb l’etapa cimera d’un escriptor, però podem trobar testimonis suficients de grans obres escrites en edats ben adultes, amb l’exemple paradigmàtic de Lampedusa. Per això ens sobta que un autor esculli quan posar el punt final al seu ofici.
Miguel Delibes (Valladolid, 1920) ens va sorprendre fa uns dies, quan coincidint amb la reedició deu anys després de la seva darrera novel·la El hereje, dictava el seu epitafi literari:
En el meu cas, l’escriptor ha mort abans que l’home
Ara és José Saramago (Azinhaga, Portugal, 1922) qui no s’arrisca a predir una data encara que ha avançat que:
algún día dejaré de escribir porque es algo inevitable y cuando eso suceda no será un drama
Que prenguin nota reis i papes aferrats al seu tron, escriptors consagrats que encara tenen coses a dir s’acomiaden dels seus lectors amb total dignitat.
