Martí Gironell (Besalú, 1971): premi Néstor Luján de novel·la històrica per La venjança del bandoler
La història de La venjança del bandoler neix d’una pintada que vaig trobar-me a Besalú, durant les manifestacions contra la construcció de l’abocador de la Garrotxa, als anys 80, i que feia referència a la mort d’en Boquica.
La meva manera de confeccionar una novel·la no és massa convencional. Escric i em documento. La informació que trobo va avançant en paral·lel amb l’argument.
La venjança del bandoler és, primer de tot, una reflexió sobre els polítics que demanen compromisos, però quan els necessites no apareixen enlloc. El llibre no l’he plantejat per a justificar en Boquica, els homes del qual van cometre crims inacceptables, però vull reflectir com en el fons va ser una víctima de la injustícia. I la meva pregunta, que plantejo als lectors, és si en les seves circumstàncies no faríem tots el mateix.
És la única explicació que li trobo al fet de que aquest personatge i la seva família han estat ben vistos al poble, fins i tot avui en dia, tot i la propaganda negativa que es va desplegar al voltant d’ell i d’altres figures històriques. Rescatar algú com en Boquica és, de fet, una manera de donar veu a una memòria històrica que ha estat seccionada des de la banda dels patriotes espanyols.
PD: Veure la resposta nº 17 de l’autor al Qüestionari Proust.
[Selecció de respostes de la conversa setmanal amb un/a autor/a dins l’espai de llibres d’El Matinari a Andorra7Ràdio… cada dimarts a les 11h]
