Moments Feliços (Edicions 62) és el primer poemari que publica Oriol Izquierdo (Barcelona, 1963), director de la Institució de les Lletres Catalanes, editor de Proa, comunicador i editor del bloc Oi?.
A La Vanguardia s’aprofundeix en el context d’aquesta obra emocional, arrelada en la mort de Clara, la filla de 13 anys, protagonista absent d’uns Moments feliços, que es desdibuixen entre els records alegres i la cruesa del dol:
i sembles tu mateix aquell d’abans
que somriu com somreia abans d’allò
somrius per fora i per dins plores sol
en companyia del dol només
teu tan únic tan íntim que no pots
ja compartir que no vols compartir
que custodies com la fusta al moll
per por de perdre’l
Reconeix Oriol Izquierdo sentir-se emparentat amb Joan Margarit (Joana), però em recorda també a C.S.Lewis a Una pena en observación (Anagrama):
Un llibre de poemes per endinsar-se amb un ritme lent i reposat, a les profunditats de les emocions d’un poeta que no troba respostes i encara es pregunta "un cop més / per què he cregut / quan m’has parlat / i jo no et podia entendre".
