Amb aquesta seran tres les entrades consecutives -en dies- dedicades a Natsume Sōseki. La intenció és obrir aquesta setmana un parèntesi, en temps i espai, a aquest autor en particular i a la literatura japonesa en general.
I què millor pretext aquest per a rescatar un llistat del diari Público on es recollia les que, per a ells, són les 10 grans obres per apropar-se a la literatura japonesa (edicions en llengua castellana):
Genji Monogatari de Murasaki Shikibu
Botchan de Natsume Sōseki
Naomi de Junichirô Tanizaki
Kappa de Ryunosuke Akutagawa
Confesiones de amor de Chiyo Uno
La escopeta de caza de Yasushi Inoue
La presa de Kenzaburo Oé
La tumba de las luciérnagas y Las algas americanas de Akiyuki Nosaka
Azul casi transparente de Ryu Murakami
Kitchen de Banana Yoshimoto
Des del meu punt de vista en falten moltes, encara que del llistat no en suprimiria cap títol. Així que completaré aquestes recomanacions amb 10 més de collita pròpia:
El libro de la almohada de Sei Shônagon
Elogi de l’ombra de Junichirô Tanizaki
La vida enmascarada del señor Musashi de Junichirô Tanizaki
Rashomon y otros cuentos de Ryunosuke Akutagawa
Vita sexualis de Ogai Mori
Lo bello y lo triste de Yasunari Kawabata
La casa de les belles adormides de Yasunari Kawabata
La remor de les onades de Yukio Mishima
Una qüestió personal de Kenzaburo Oé
Tòquio Blues de Haruki Murakami
I dos comentaris de propina:
1. He dubtat en incloure Murakami al llistat, no perquè no el consideri digne de ser-hi, sinó perquè la seva escriptura és més occidental que no pas oriental. Pel mateix motiu a la inversa no he posat Les restes del dia de Kazuo Ishiguro, que tot i ser un autor nascut a Japó s’ha criat i format literàriament a Anglaterra, però per a mí el seu llibre és una de les històries que millor recreen el personatge del ronin en la figura del majordom a les ordres d’un amo caigut en desgràcia.
2. Juntament amb el llibre d’Ishiguro el preciós tractat El llibre del té d’Okakura Kakuzo són els meus llibres preferits.
Quina gran història, la de “Les restes del dia”! Recomane el llibre a tothom, fins i tots a aquells que ja han vist la pel·lícula. Per a mi, és un dels casos en què el llibre és igual de bo que l’adaptació al cinema. Cada obra en el seu context, però les dues molt meritòries.