Passat un any de la desembarcada de les lletres catalanes a la Fira de Frankfurt, tocava el moment d’avaluar si totes les gestions (i les despeses) lliurades al voltant d’aquest esdeveniment han tingut l’impacte desitjat en la nova edició de la Fira que ahir va tancar les portes.
L’Institut Ramon Llull (IRL) ha exportat el centenari del naixement de Mercè Rodoreda a Frankfurt. Dels nombrosos actes, trobades entre autors i editors, lectures de clàssics que l’IRL ha presentat, destaquen les 53 obres que es van traduir el 2007 a l’alemany (14 clàssiques i 39 contemporànies) i que no són una excepció.
El periódico recull com l’efecte Frankfurt no va ser un miratge, ja que:
Els editors estrangers publicaran el 2008 el mateix nombre de traduccions, o fins i tot més. I encara que les alemanyes seran moltes menys, el gruix s’ha desplaçat al francès, l’italià i el portuguès, a més a més del castellà. Però no a l’anglès, l’eterna assignatura pendent.
Fer-se un lloc dins les 278.788 novetats que s’han presentat en aquest Saló de l’edició mundial és una feina molt complicada. Però algún èxit es pot marcar tal com s’explica a l’Avui:
Ara Llibres ha venut al Brasil Amb ulls de nena, d’Encarnació Martorell, coneguda com l’Anna Frank catalana; editors turcs i marroquins s’han interessat per L’últim patriarca, de Najat El Hachmi, i al marge de Frankfurt, Per un sac d’ossos, de Lluís-Anton Baulenas, està tenint molt bona rebuda en un país tancat a la literatura forana com són els Estats Units.
En definitiva, l’idil·li amb Frankfurt no ha estat "flor de un día", sinó que ha consolidat una literatura que no ha de patir cap tipus de complexos, ja que per al sector editorial internacional: Katalonien existeix.
