Potser les històries al voltant de la vida de Franz Kafka siguin encara més kafkianes que les seves obres de ficció. La darrera de la que ens hem fet ressò té com a protagonista l’arxiu personal de l’escriptor que va deixar al seu amic Max Brod, com a marmessor de les seves darreres voluntats, i que va ser traslladat a Tel Aviv el 1938.
Es coneguda per tothom la traïció comesa per Brod cap al seu amic, en decidir conservar i publicar la seva obra en comptes de complir el desig de l’escriptor de cremar-la després de la seva mort. Del que no teníem tant coneixement era sobre el destí final del material deixat per Kafka, sobre tot un cop mort Brod sense deixar hereus.
Aquest valuós llegat literari va acabar en mans d’Esther Hoffe, secretària de Brod, qui va morir l’any passat. I ara les seves filles septuagenàries –Ruth i Hava Hoffe– desatenen les peticions d’acadèmics i autoritats de cedir o donar el material de Kafka, la supervivència del qual està compromesa, ja que es troba dins una casa en runes que qualsevol dia s’enfonsarà i amb ella tota la memòria desconeguda de l’enigmàtic escriptor.
Com s’explica a la Revista cultural de Clarín les germanes Hoffe:
Se resisten a los pedidos de los archivistas alemanes e israelíes que reclaman la entrega de los restos del legado de Kafka, junto con un cúmulo de papeles del amigo y albacea de Kafka, Max Brod, quien también era escritor. Los israelíes están apelando al honor nacional, los alemanes están preparados para pagar en efectivo.
De moment les germanes han venut el manuscrit d’El procés per 1,98 milions de dòlars a la Deutsches Literaturarchiv (Marbach, Alemanya) i aquesta institució sondeja la possibilitat d’adquirir altres documents. L’Estat d’Israel, de la seva banda, vol convèncer a les filles de Hoffe perquè lliurin els documents originals, o una còpia, a la Biblioteca Nacional i Universitària Jueva, a Jerusalem.
I si al final la casa s’enfonsa… Kafka guanyarà. Aconseguirà finalment que es compleixi la seva última voluntat. Ni que sigui per intermediació d’una justícia poèticament kafkiana.
Merci per enllaçar-me! et mereixes molts comentaris, pel que he pogut veure, però he arribat ara i la casualitat ha fet que parlis de Kafka. Pregaré perquè la casa s’esfondri i així complir les voluntats de l’escriptor, que crec que amb les obres que ens deixa en tenim prou per conciderar-lo geni i fins i tot regalar-li l’adjectiu kafkià. Deixe’m que descanci en pau, ara.
Impressionant. No sabia res del destí final del llegat de Kafka. Em sembla evident que l’estat en el que estigui l’arxiu Kafka hauria de procedir a expropiar tot el material a les velletes i de manera urgent. Segur que expropien pedregués estupids per fer-hi el voral d’una carretera i no expropien el llegat de Kafka perquè sigui public. Una vergonya per l’estat que sigui. En el teu apunt no queda clar on para la casa i per tant l’arxiu. Agghh!